Lloc d’inici i aparcament (P)

Cementeri de Santa Magdalena de Polpis. El cementeri està situat a l’altra part del poble des de l’accés per la N-340, tan si es ve des de direcció Castelló com des de Tarragona s’ha de creuar el poble (seguiu mapa).

Per a fer més gran la imatge clicka sobre ella
Per a fer més gran la imatge clicka sobre ella

Dades tècniques

-La ruta serà una volta circular de 8 km i una pujada en tot el recorregut de 300 m, el punt més alt on es pujarà és l’Alt de la Bota amb 446 m. -L’hora de sortida serà a les 10h, a les 11,30h esmorzar al castell i arribada als cotxes a les 14h-14,30h (dependrà de les parades). Tothom qui vulga pot portar menjar i dinar al finalitzar la ruta. -Cap la possibilitat de no fer tota la ruta sencera, qui ho desitge pot arribar al castell i tornar per la mateixa sendera a l’aparcament, En total pujar i baixar del castell són 3 km, el castell està situat a 340 m d’altitud. -Dificultat: baixa

Recorregut

Des del cementeri de Santa Magdalena iniciarem pel barranc del Castell. És un barranc estret, que transcorre per baix del pinar i degut a la seua orientació i vegetació arbòria forma ambients ombrívols i humits, refugi de flora esciòfila com falgueres. La pujada és una mica costeruda però el recorregut és curt i de seguida es pot accedir amb molta facilitat. El castell data del segle XI, d’origen musulmà i desprès templer, està molt malmès però carregat de gran encant per la seua situació, panoràmica i les restes que s’hi conserven. A l’interior de la fortalesa vorem els garrofers del dimoni o dels moros (Anagyris foetida), arbustos introduïts des d’època àrab.

Anagyris foetida
Anagyris foetida

Des del castell qui vulga podrà tornar a l’aparcament pel mateix camí, la resta continuarem per la pista que puja dalt a la serra i arribarem a l’Alt de la Bota, on hi ha una excel·lent vista de tota la costa i la Serra d’Irta. En este punt observarem la vegetació dominant de la serra, els coscollars o malees, com es coneixen a la zona. Un bosc baix, escleròfil i punxent on viuen espècies mediterrànies i endemismes com l’ Erodium sanguis-christi. Des de l’Alt de la Bota i crestejant per la serra arribarem al barranc del Boixar, per on descendirem fins la pista i l’aparcament. El barranc deu el nom a la planta que hi trobarem, el boix (Buxus sempervirens), planta de zones fredes i que suposa la única població de la Serra d’Irta.

Ruta, en roig.

Ruta, en roig.

Anuncis